El castell de Sant Marçal o de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), té una vida que sembla s'inicia en l'any 1111 fruit de la necessitat de protegir els terrenys pròxims a Barcelona de les tropes enemigues. D'una prèvia reunió a Barcelona, orquestrada pels bisbes de Barcelona, Elna, Girona, Osona i Urgell i els comtes de Barcelona, Urgell i Besalú (Bernat I de Besalu), es pren l'acord d'organitzar una expedició a Còrdova, per a castigar als sarraïns i també  per la necessitat d'obtenir fons per a la restauració de la catedral. De l'alt botí aconseguit, sembla es porta a terme una massiva fortificació dels voltants de Barcelona incloent Cerdanyola. Per això no és d'estranyar que nombrosos castells dels voltants: Burriac, Montornes, Montsoriu, etc. tinguin una edat semblant, si bé molts d'aquells actualment són pràcticament desapareguts.
Es va triar per a això un promontori (135 m) entre el nucli d'habitatges de Cerdanyola i el Monestir de Sant Cugat amb el qual quedaria comunicat sota terra per un subterrani (des de fa molts anys enfonsat i tapiat), amb fins de seguretat en cas d'assetjament enemic.
I es va començar la construcció del castell: les bastides de fusta s'introduïen buits deixats a propòsit en els murs del castell que s'aixecaven emplenant-los de rebles i morter fins a arribar a els dos o tres metres d'espessor, passant-se de la fusta a la pedra amb la finalitat d'impedir que l'enemic els pogués incendiar. Per a la seva construcció es van utilitzar nombrosos obrers, ferrers, fusters i picapedrers i com norma general van poder utilitzar-se entre deu i quinze anys per a la seva construcció.

Com pot veure's en la imatge en blanc i negre antiga, el castell contava amb una impressionant torre de l'homenatge, com així se li denomina a la torre més alta de l'edificació. En l'es pressuposa, però era norma en aquella època, que en la part més alta se situava el rober, en l'anterior el dormitori principal, sota l'habitació principal i ja en la inferior de totes, es guardaven les armes.

Diversos historiadors afirmen que el castell de St. Marçal o de Cerdanyola pugues tenir el seu origen en el primer terç del segle XI moment que ja es troba documentada l'església de St. Marçal però el castell no apareix clarament esmentat fins a la primera meitat del segle XII en el qual Ramón Berenguer IV ho inclou entre els béns donados al seu senescal Ramón Guillem de Montcada, vescomte de Bearn, que van passar a constituir juntament amb altres castells els dominis de Montcada, centrats en el castell del mateix nom del que no es conserva ni la muntanya on va ser construït, ja que va ser a poc a poc dinamitada per a l'extracció de ciment. La casa de Montcada en aquestes èpoques estava molt vinculada a la casa condal de Barcelona, això no va ser obstacle per a diferències i fins i tot enfrontaments que van arribar fins a tallar la sèquia condal i deixar sense aigua a Barcelona.

Romeu de Marimón el 1285 assumeix la castellanía de Montcada davant la imminent invasió dels francesos. Feliu de Marimón i de Tord sent regente de la tresoreria de Catalunya, en el 1688 seria nomenat regente del Consell d'Aragó va passar a residir a Madrid sent llavors quan el rei Carlos II l'atorga el títol de Marquès. La família Marimón va arribar a tenir gran renom entre les famílies mes rellevants de l'època entroncant amb els Fivaller, Destorrents, Llull Dusay, Gualbes, Vallseca, etc.

 En 1311 l'església de Tarragona ven la seva meitat al monestir de St. Cugat amb plena senyoria doncs consta que Rorneu de Marimón (1256-1309) nét de Ramón de Plegamans, va prestar homenatge a l'abat que l'enfeudó de la meitat del castell. Aquesta dualitat senyorial es va conservar durant més de dos segles.

Simó de Marimon intervé decisivament al 1412 a la recuperació de Castellví de Rosanes. Joan Bernat de Marimon va ser comissionat per Barcelona en 1484 als Reis Catòlics per protestar de la instauració del Tribunal del Sant Ofici. Bernat Joan de Marimon consta a l'any 1546 exercint la plena senyoria del castell i terme de Sant Marçal ja que el 25 maig 1542 va comprar per 31.000 lliures tots els drets del monestir de Sant Cugat sobre el castell.

Aleix de Marimon va ser governador del Principat durant el virregnat del Marquès d'Almazán. El títol de marquès de Cerdanyola va ser concedit el 1690 a Felix de Marimon membre del consell de S. M. a Itàlia. En la guerra de successió van prendre el partit borbònic. Posteriorment el marquesat de Cerdanyola s'incorpora al de Boïl i passa després a la casa ducal de Castro- Enriquez.

En les successives reformes ha anat evolucionant d'edifici militar a residencial i explotació agrícola incorporant noves ales d'edifici en els costats oest i nord del quadre primitiu així com també en els dos costats del pati transformant-lo en rectangular. A la fi del segle XIX es va efectuar una reforma (per l'arquitecte  D. Cayetano Buïgas tan conegut pel monument a Cristóbal Colón) segons el gust del moment, que va cobrir gran part dels antics murs que en bona part encara es conserven així com la torre que sota la seva moderna cobertura oculta la del segle XIII.

L'edifici del castell ha sofert moltes reformes en totes les èpoques. Tot i això conserva la planta del segle XIII, gairebé quadrada, formada per sales rectangulars al voltant del pati central que cobreix una cisterna de volta ogival en un dels angles la torre de l'homenatge. Es coneix l'existència de dues torres més de menor importància. L'església de Sant Marçal, adossada a la façana Est, és un edifici gòtic que va patir una reforma al segle XVII. Es conserva la porta gòtica i les claus de les voltes encastades a la façana, una d'elles amb la imatge d'un sant. Tot aquest conjunt estava envoltat per una muralla exterior de la qual es conserva la base i aquesta al seu torn d'una fossa del qual també hi ha enjardinat un bon tram.

En els últims anys s'ha realitzat un gran treball per a restaurar i valorar l'edifici i el seu entorn ressaltant les aportacions de tota la llarga història que ho caracteritza, adaptant el celler i l'hivernacle del castell per a la realització de banquets i convencions amb una capacitat màxima de 750 persones. És castell també disposa de pista de Polo (270 x 120 m) amb possibilitat d'utilitzar-la per a la celebració de qualsevol tipus d'esdeveniments a l'aire lliure.