| |
|
|
El poblat ibèric de Ca n' Olivé ocupat des del s. VI aC
fins al s.I aC, es un poblat de gran dimensions
que està situat a la serra de Collcerola.
Es conserven restes constructives de les diferents fases
del món ibèric. Es troba situat en un lloc de gran
importància estratègica, ja que es tracta d'un lloc
elevat des d'on es domina tota la plana del Vallès.
El poblat ibèric de Ca n'Olivé se situa dins de l'àrea
poblada per la tribu dels laietans que ocupaven les
terres que s'estenen des del Garraf fins al riu Tordera.
Els habitants d'aquest nucli, entre els quals hi havia
famílies d'una posició social elevada, exercien el
control d'un territori ampli on hi havia camps de conreu
i petits poblats, tal com feien altres assentaments
similars situats, també, en punts dominants de la
serralada Litoral, amb els quals mantenien relacions.
Es va descobrir la seva existència l'any 1919 però no es
va començar a estudiar fins els anys 50, encara que es
va tornar a aturar fins que en 1987 en que es va crear
el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola
(CRAC),es va tornar a donar l'empenta definitiva. S'han
localitzar 14 cambres, 5 sitges i 1 abocador de brossa,
i s'ha comprovat que la vida en aquest assentament es
feia al darrer terç del s. VI aC.
Segons la publicació "10 Anys d'Arqueo- logia a
Cerdanyola" editat per CRAC; s'assenyala que "entre les
troballes destaquen tres fragments d'escultura que
representaven uns lleons, apareguts casualment en unes
obres d'eixamplament del carrer de València (1968), què
passa just al costat de la zona arqueològica. Aquestes
restes, datades als segles V-VI aC., son les úniques
mostres d'escultura ibèrica a Catalunya localitzades
fins ara".
El poblat compta amb un museu que s'ubica a l'antiga
pedrera del jaciment, situada a l'extrem oest. El l'edifici consta de tres
plantes amb serveis, recepció, zona tècnica, un espai
d'exposició i un vestíbul des de el qual es podran fer
exposicions, xerrades, tallers, etc.
El cost de les obres ha estat sufragat mitjançant l'aportació de
diversos estaments: el Consorci Urbanístic del Centre Direccional,
Aigües de Barcelona i Geralitat de Catalunya 1.200.000 €, el Fons Feder
400.000 € i l'Ajuntament de Cerdanyola 700.000 €.
Joan Francès, un dels pares de l'equipament i arqueòleg del jaciment es el director del Museu de Ca n'Oliver.
Edifici del museu.
Inaugurat el 1-10-2010
Detalls
de l'interior
del museu
|
| |
 |
 |
|
|
|
|
|
Adreça: carrer de
Valencia 19 (Montflorit)
GPS : 41.48086 N 2.13428 E
|
Horari: diumenges
de 11:00 a 14:00 h.500
museucanoliver@cerdanyola.cat
936 923 322 / 935 804
|
"Ca n'Oliver és un jaciment que
reflecteix amb molta precisió l'evolució del mon ibèric laietà i un
exemple característic del tipus d'assentament que els romans van
anomenar oppidum. Aquests nuclis de població eren el centre
politic, econòmic, administratiu i, potser, religiós d'un territori
sobre el qual exerciem la seva influència, s'aixecaven en llocs
elevats, ben situats i fàcils de defensar.
Ca n'Oliver està format per tres poblats superposats que es corresponen
amb les tres fases de la cultura ibèrica. Aquesta superposició és el
resultat de les diverses transformacions urbanes fetes durant més de
500 anys d'ocupació continuada del turó on es troba.
En el periode denominat Ibèric antic, apareixen les primeres manifestacions "urbanes", més o menys consolidades.
-- Ca n'Oliver 0 (anterior al 525 aC). Inici de l'ocupació humana del
turó. És una fase preurbana representada per cabanes escampades pel cim.
-- Ca n'Oliver 1 (525 aC / 425-400 aC). Primera fase urbana del
jaciment. El poblat es va anar aixecant de forma planificada i
organitzada. Les petites cases es van construir dins d'un retall
excavat a la roca, adossades les unes a les altres, i es van fer les
primeres obres col-lectives, com els carrers i les conduccions d'aigua.
(Font: Museu de ca n'Oliver)
Ca n'Oliver a l'ibèric antic
En aquesta fase apareixen les primeres manifestacions "urbanes", més o menys consolidades.
Ca n'Oliver 0 (anterior al 525 aC). Inici de l'ocupació humana en el
turó. És una fase preurbana representada per cabanes escampades pel cim.
Ca n'Oliver 1 (525 aC/425-400 aC). Primera fase urbana del jaciment. El
poblat es va anar aixecant de forma planificada dins d'un retall
excavat a la roca, adossades les unes a les altre, i es van fer les
primeres obres col.lectives, com els carrers i les conduccions d'aigua.
Ca n'Oliver a l'ibèric ple
Aquesta fase es divideix tambè en dos moments constructius.
|
Ca n'Oliver 2 (425-400 aC/300
aC). El poblat va experimentar un canvi
radical en la seva concepció urbana. L'antic retall es va omplir per
guanyar superfície edificable sobre la qual construir noves cases. El
habitatges eren més grans i tenien espais específics per a la
realització de tasques productives o artesanals.
Ca n'Oliver 3 (300 aC/200 aC). Moment de màxim apogeu del poblat, que
coincideix amb importants reformes que van afectar les cases, els
tallers i els espais i dispositius de caire col.lectiu. El poblat es va
fortificar amb una muralla a la qual es van anar afegint torres, portes
i diversos trams de fossat. A l'exterior, a tocar de la muralla, es va
començar a utilitzar el camp de sitges.
A final del segle III o principi del II aC, el poblat es va abandonar
de manera sobtada, a causa dels efectes de la Segona Guerra Púnica o de
la repressió romana de la revolta dels ibers de l'any 197 aC.
(Font: Museu de ca n'Oliver)
Desprès de dècades d'abandonament i d'un llarg període de recerca, avui
el poblament ibèric de Ca n'Oliver torna a tenir un paper destacat en
el territori de Cerdanyola.
Des d'època medieval no se sap que ningú tornés a habitar el turó fins
avui. Imatges antigues mostren que hauria estat ple de feixes on, molt
possiblement, es conreava vinya i tambè hi havia arbres fruiters. El
turó pertanyia a la masia de Ca n'Oliver, de la qual pren el nom.
A començament del segle XX es va obrir una pedrera a la banda de ponent
del turó i a partir de 1921 es va iniciar la urbanització del barri de
Montflorit, que va viure un gran creixement als anys 60-70. Al llarg
d'aquests 50 anys es va instal-lar al turó una línia d'alta tensió, es
va construir un dopòsit d'aigua al cim i es va fer un parc infaltil al
vessant sud. Totes aquestes actuacions van afectar greument el
jaciment, que va perdre una bona part de la seva superficie.
L'existència del jaciment arqueològic es coneixia des de 1919, però les
primeres excavacions no es van realitzar fins a mitjan dels anys 50.
Desprès d'un període en què la recerca arqueològica es va parar, es va
reprende el 1986.
Des d'aleshores el coneixement i la recuparació del poblat ibèric no
s'ha aturat fins avui, en què disposa d'un museu propi. Tot això ha
estat possible gràcies a la col-laboració desinteressada de persones,
entitats, empreses i institucions.
(Font: Museu de ca n'Oliver) |
|
|
|
Mapa de la Layetania
con la distribución de los principales asentamientos
adscritos al período del Ibérico Pleno.
|
|