CERDANYOLA DEL VALLÈS   

 


   POBLAT IBÈRIC
 
   


 


El poblat ibèric de Ca n' Olivé ocupat des  del s. VI aC fins al s.I  aC, es un poblat de gran dimensions que està situat a la serra de Collcerola.

Es conserven restes constructives de les diferents fases del món ibèric. Es troba situat en un lloc de gran importància estratègica, ja que es tracta d'un lloc elevat des d'on es domina tota la plana del Vallès.
El poblat ibèric de Ca n'Olivé se situa dins de l'àrea poblada per la tribu dels laietans que ocupaven les terres que s'estenen des del Garraf fins al riu Tordera. Els habitants d'aquest nucli, entre els quals hi havia famílies d'una posició social elevada, exercien el control d'un territori ampli on hi havia camps de conreu i petits poblats, tal com feien altres assentaments similars situats, també, en punts dominants de la serralada Litoral, amb els quals mantenien relacions.

Es va descobrir la seva existència l'any 1919 però no es va començar a estudiar fins els anys 50, encara que es va tornar a aturar fins que en 1987 en que es va crear el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC),es va tornar a donar l'empenta definitiva. S'han localitzar 14 cambres, 5 sitges i 1 abocador de brossa, i s'ha comprovat que la vida en aquest assentament es feia al darrer terç del s. VI  aC.

 Segons la publicació "10 Anys d'Arqueo- logia a Cerdanyola" editat per CRAC; s'assenyala que "entre les troballes destaquen tres fragments d'escultura que representaven uns lleons, apareguts casualment en unes obres d'eixamplament del carrer de València (1968), què passa just al costat de la zona arqueològica. Aquestes restes, datades als segles V-VI aC., son les úniques mostres d'escultura ibèrica a Catalunya localitzades fins ara".

El poblat compta amb un museu que s'ubica a l'antiga pedrera del jaciment, situada a l'extrem oest. El l'edifici consta de tres plantes amb serveis, recepció, zona tècnica, un espai d'exposició i un vestíbul des de el qual es podran fer exposicions, xerrades, tallers, etc.

El cost de les obres ha estat sufragat mitjançant l'aportació de diversos estaments: el Consorci Urbanístic del Centre Direccional, Aigües de Barcelona i Geralitat de Catalunya 1.200.000 €, el Fons Feder 400.000 € i l'Ajuntament de Cerdanyola 700.000 €.

Joan Francès, un dels pares de l'equipament i arqueòleg del jaciment es el director del Museu de Ca n'Oliver.

 







Edifici del museu.
Inaugurat el 1-10-2010




















































































Detalls de l'interior del museu

 






Adreça: carrer de Valencia 19 (Montflorit)
GPS : 41.48086 N         2.13428 E
Horari: diumenges de 11:00 a 14:00 h.500
museucanoliver@cerdanyola.cat
936 923 322 / 935 804  
"Ca n'Oliver és un jaciment que reflecteix amb molta precisió l'evolució del mon ibèric laietà i un exemple característic del tipus d'assentament que els romans van anomenar oppidum.  Aquests nuclis de població eren el centre politic, econòmic, administratiu i, potser, religiós d'un territori sobre el qual exerciem la seva influència, s'aixecaven en llocs elevats, ben situats i fàcils de defensar.

Ca n'Oliver està format per tres poblats superposats que es corresponen amb les tres fases de la cultura ibèrica. Aquesta superposició és el resultat de les diverses transformacions urbanes fetes durant més de 500 anys d'ocupació continuada del turó on es troba.

En el periode denominat Ibèric antic, apareixen les primeres manifestacions "urbanes", més o menys consolidades.
-- Ca n'Oliver 0 (anterior al 525 aC). Inici de l'ocupació humana del turó. És una fase preurbana representada per cabanes escampades pel cim.

-- Ca n'Oliver 1 (525 aC / 425-400 aC). Primera fase urbana del jaciment. El poblat es va anar aixecant de forma planificada i organitzada. Les petites cases es van construir dins d'un retall excavat a la roca, adossades les unes a les altres, i es van fer les primeres obres col-lectives, com els carrers i les conduccions d'aigua.
(Font: Museu de ca n'Oliver)


Ca n'Oliver a l'ibèric antic

En aquesta fase apareixen les primeres manifestacions "urbanes", més o menys consolidades.
Ca n'Oliver 0 (anterior al 525 aC). Inici de l'ocupació humana en el turó. És una fase preurbana representada per cabanes escampades pel cim.

Ca n'Oliver 1 (525 aC/425-400 aC). Primera fase urbana del jaciment. El poblat es va anar aixecant de forma planificada dins d'un retall excavat a la roca, adossades les unes a les altre, i es van fer les primeres obres col.lectives, com els carrers i les conduccions d'aigua.

Ca n'Oliver a l'ibèric ple

Aquesta fase es divideix tambè en dos moments constructius.

Ca n'Oliver 2 (425-400 aC/300 aC). El poblat va experimentar un canvi radical en la seva concepció urbana. L'antic retall es va omplir per guanyar superfície edificable sobre la qual construir noves cases. El habitatges eren més grans i tenien espais específics per a la realització de tasques productives o artesanals.
Ca n'Oliver 3 (300 aC/200 aC). Moment de màxim apogeu del poblat, que coincideix amb importants reformes que van afectar les cases, els tallers i els espais i dispositius de caire col.lectiu. El poblat es va fortificar amb una muralla a la qual es van anar afegint torres, portes i diversos trams de fossat. A l'exterior, a tocar de la muralla, es va començar a utilitzar el camp de sitges.
A final del segle III o principi del II aC, el poblat es va abandonar de manera sobtada, a causa dels efectes de la Segona Guerra Púnica o de la repressió romana de la revolta dels ibers de l'any 197 aC. 
(Font: Museu de ca n'Oliver)

Desprès de dècades d'abandonament i d'un llarg període de recerca, avui el poblament ibèric de Ca n'Oliver torna a tenir un paper destacat en el territori de Cerdanyola.
Des d'època medieval no se sap que ningú tornés a habitar el turó fins avui. Imatges antigues mostren que hauria estat ple de feixes on, molt possiblement, es conreava vinya i tambè hi havia arbres fruiters. El turó pertanyia a la masia de Ca n'Oliver, de la qual pren el nom.

A començament del segle XX es va obrir una pedrera a la banda de ponent del turó i a partir de 1921 es va iniciar la urbanització del barri de Montflorit, que va viure un gran creixement als anys 60-70. Al llarg d'aquests 50 anys es va instal-lar al turó una línia d'alta tensió, es va construir un dopòsit d'aigua al cim i es va fer un parc infaltil al vessant sud. Totes aquestes actuacions van afectar greument el jaciment, que va perdre una bona part de la seva superficie.

L'existència del jaciment arqueològic es coneixia des de 1919, però les primeres excavacions no es van realitzar fins a mitjan dels anys 50. Desprès d'un període en què la recerca arqueològica es va parar, es va reprende el 1986.

Des d'aleshores el coneixement i la recuparació del poblat ibèric no s'ha aturat fins avui, en què disposa d'un museu propi. Tot això ha estat possible gràcies a la col-laboració desinteressada de persones, entitats, empreses i institucions.
(Font: Museu de ca n'Oliver)
 

 
Mapa de la Layetania con la distribución de los principales asentamientos adscritos al período del Ibérico Pleno.