CASTELL DE CASTELLÓ
(La Noguera)
 

Panorámica
Panorámica
Panorámica


 


Documentat el 1106.

A la part alta d'un petit turó s'alcen orgulloses quatre torres islàmiques escalonades per la vessant i les restes que perduren en estat ruïnós del castell d'origen islàmic així com diverses torres d'observació. Al seu costat les restes també de l'església gòtica de Santa Maria que fes construir Pere d'Urgell, d'una sola nau i de la qual destaca el portal esculpit i el sepulcre d'Ermengol IX d'Urgell (1243).
El castell de Castelló formava part d'un recinte emmurallat aixecat possiblement sobre una altra antiga fortalesa àrab, erigida en temps de Banu Qasi (s. IX) per formar part de la cadena defensiva que els sarraïns fortificaven assistits amb els castells de Corbins, Balaguer, Os , Algerri, Albesa, Llorenç, Santalinya i altres per oposar-se a les envestides guerreres d'Arnau Mir de Tost, el conqueridor d'Àger.
Castelló de Farfanya va ser conquerida el 1116 pel vescomte Guerau (II) de Cabrera.
El 1259 es forja la conspiració de Castelló de Farfanya en la qual participa Ramon Folc IV de Cardona, per la qual diversos nobles pretenien desfer del vassallatge real. Jaume I els va presentar batalla i es va apoderar dels castells d'Oliana, Linyola, Agramunt i, finalment, de Castelló de Farfanya. La rebel · lió arribaria fins al 1260, que se signa una concòrdia.

El 1267, Àlvar d'Urgell després de fer testament mor a Castelló, sa senyoria predilecta. Jaume I, després de la mort d'Àlvar d'Urgell, es decideix a ocupar el castell i la vila de Castelló, davant la protesta de Constança de Montcada, la primera dona d'Àlvar. Però el rei convenç a la seva neboda (1268) perquè renunciï d'aquesta senyoria posant al capdavant de Castelló el seu valedor Arnau de Calaf. El mateix any, Jaume I afegeix la vila a la corona i confirma els seus privilegis. Pere el Gran, el 1278, infeuda el comtat d'Urgell, amb la vila de Castelló, a Ermengol X.

 El 1415 va ser venut per Ferran I de Catalunya-Aragó al comte de Foix. Durant la guerra dels Segadors i causa de l'actitud favorable a Felip IV de Castella (1644), va ser durament castigada pel mariscal La Mothe. Ha patit nombrosos setges (Guerra dels Segadors pel general Felipe de Silva (1644), la Guerra de Sucessió (1710), l'ocupació francesa (1810) i la Primera Guerra Carlina.