CASTELL DE SANT MARÇAL   
(Vallès Occidental)
 

 
Façana principal

Detall jardí Accés al saló de festes
Jardí Torre de l'homenatge i capella

   Capella i altar amb Sant Marçal

Imatge medieval
 

Planta del lloc

 
Ver Sin título veure el mapa mès gran




 


El castell de Sant Marçal o de Cerdanyola del Vallès, té una vida que sembla s'inicia en l'any 1111 fruit de la necessitat de protegir els terrenys pròxims a Barcelona de les tropes enemigues. D'una prèvia reunió a Barcelona, orquestrada pels bisbes de Barcelona, Elna, Girona, Osona i Urgell i els comtes de Barcelona, Urgell i Besalú (Bernat I de Besalu), es pren l'acord d'organitzar una expedició a Còrdova, per a castigar als sarraïns i també  per la necessitat d'obtenir fons per a la restauració de la catedral. De l'alt botí aconseguit, sembla es porta a terme una massiva fortificació dels voltants de Barcelona incloent Cerdanyola. Per això no és d'estranyar que nombrosos castells dels voltants: Burriac, Montornes, Montsoriu, etc. tinguin una edat semblant, si bé molts d'aquells actualment són pràcticament desapareguts.
Es va triar per a això un promontori (135 m) entre el nucli d'habitatges de Cerdanyola i el Monestir de Sant Cugat amb el qual quedaria comunicat sota terra per un subterrani (des de fa molts anys enfonsat i tapiat), amb fins de seguretat en cas d'assetjament enemic.
I es va començar la construcció del castell: les bastides de fusta s'introduïen buits deixats a propòsit en els murs del castell que s'aixecaven emplenant-los de rebles i morter fins a arribar a els dos o tres metres d'espessor, passant-se de la fusta a la pedra amb la finalitat d'impedir que l'enemic els pogués incendiar. Per a la seva construcció es van utilitzar nombrosos obrers, ferrers, fusters i picapedrers i com norma general van poder utilitzar-se entre deu i quinze anys per a la seva construcció.

Com pot veure's en la imatge en blanc i negre antiga, el castell contava amb una impressionant torre de l'homenatge, com així se li denomina a la torre més alta de l'edificació. En l'es pressuposa, però era norma en aquella època, que en la part més alta se situava el rober, en l'anterior el dormitori principal, sota l'habitació principal i ja en la inferior de totes, es guardaven les armes.
Diversos historiadors afirmen que el castell de St. Marçal o de Cerdanyola pugues tenir el seu origen en el primer terç del segle XI moment que ja es troba documentada l'església de St. Marçal però el castell no apareix clarament esmentat fins a la primera meitat del segle XII en el qual Ramón Berenguer IV ho inclou entre els béns donados al seu senescal Ramón Guillem de Montcada, vescomte de Bearn, que van passar a constituir juntament amb altres castells els dominis de Montcada, centrats en el castell del mateix nom del que no es conserva ni la muntanya on va ser construït, ja que va ser a poc a poc dinamitada per a l'extracció de ciment. La casa de Montcada en aquestes èpoques estava molt vinculada a la casa condal de Barcelona, això no va ser obstacle per a diferències i fins i tot enfrontaments que van arribar fins a tallar la sèquia condal i deixar sense aigua a Barcelona. En 1311 l'església de Tarragona ven la seva meitat al monestir de St. Cugat amb plena senyoria doncs consta que Rorneu de Marimón (1256-1309) nét de Ramón de Plegamans, va prestar homenatge a l'abat que l'enfeudó de la meitat del castell. Aquesta dualitat senyorial es va conservar durant més de dos segles.

Romeu de Marimón el 1285 assumeix la castellanía de Montcada davant la imminent invasió dels francesos. Feliu de Marimón i de Tord sent regente de la tresoreria de Catalunya, en el 1688 seria nomenat regente del Consell d'Aragó va passar a residir a Madrid sent llavors quan el rei Carlos II l'atorga el títol de Marquès. La família Marimón va arribar a tenir gran renom entre les famílies mes rellevants de l'època entroncant amb els Fivaller, Destorrents, Llull Dusay, Gualbes, Vallseca, etc. En les successives reformes ha anat evolucionant d'edifici militar a residencial i explotació agrícola incorporant noves ales d'edifici en els costats oest i nord del quadre primitiu així com també en els dos costats del pati transformant-lo en rectangular. A la fi del segle XIX es va efectuar una reforma (per l'arquitecte  D. Cayetano Buïgas tan conegut pel monument a Cristóbal Colón) segons el gust del moment, que va cobrir gran part dels antics murs que en bona part encara es conserven així com la torre que sota la seva moderna cobertura oculta la del segle XIII. En els últims anys s'ha realitzat un gran treball per a restaurar i valorar l'edifici i el seu entorn ressaltant les aportacions de tota la llarga història que ho caracteritza, adaptant el celler i l'hivernacle del castell per a la realització de banquets i convencions amb una capacitat màxima de 750 persones. És castell també disposa de pista de Polo (270 x 120 m) amb possibilitat d'utilitzar-la per a la celebració de qualsevol tipus d'esdeveniments a l'aire lliure.

 

 

SENYORS DEL CASTELL DE SANT MARÇAL.
 

 Dels Moncada
 
 1045-1120 Guillem Ramon I
 1090-1173 Guillem Ramon II, el Gran Senesca!
 1120-1172 Guillem de Montcada II
 1165-1224 Guillem Ramon de Montcada I
 1185-1229 Guillem de Montcada III
 
 Dels Marimon
 
 1194-1240
 1227-1252 Pere Marimon de Plegamans, també Marimon de Plegamans
 1256-1295 Marimon de Plegamans i de Montoliu
 1259-1309 Romeu de Marimon de Plegamans i de Montoliu
 1297-1340 Romeu de Marimon i d'Eimeric, també Romicó
 1340-1373? Bernat de Marimon
 1341-1417 Simó de Marimon i Ricard
 1412-1430 Bernat de Marimon
 1431-1484 Bernat de Marimon
 1455-1526 Bernat Guerau de Marimon i de Gualbes, ciutadà honrat i cavaller del Principat
 15??-1508 Bernat de Marimon
 1508-1565 Bernat-Joan de Marimon i Franc, noble del Principat
 1565-1627 Plegamans Franc de Marimon i Jaffer
        1635 Aleix de Marimon i Jaffer
 1627-1640 Bernardí de Marimon i Reguer
 1640-1676 Joan de Marimon i Farnès
 1676-1690 Feliu de Marimon i Tord
 
 Marquessos de Cerdanyola, senyors de Sant Marçal
 
 1690-1701 Feliu de Marimon i Tord (ler. marquès)
 1701-1747 Josep de Marimon i Corbera (2on. marquès)
 1747-1756 Joan Antoni de Marimon i Fernàndez de Velasco (3er. marquès)
 1756-1794 Josep Antoni de Marimon i Bou de Arenós (4rt. marquès)
 1795-1832 Josep Pasqual de Marimon i Perellós (5è. marquès)
 1832-1838 Joan-Maria de Marimon i Perell's (gerà, 6è marquès)
 1838-1855 Maria-Dolors de Marimon i Queri (filla, 7è marquès)
 1855-1893 Josep Maria d'Arróspide i de Marimon (fill, 8è marquès)
 1893-1928 Maria del Carme d'Arróspide i Àlvarez de Villamanyan (9è)
 1928-2000 Josep Maria Trénor d'Arróspide (10è marquès)
                Josep Maria Trénor i Suarez de Lezo, actual marqués de Cerdanyola 
 




INICI