|
El
castell de Sant Marçal o de Cerdanyola del Vallès, té una vida que
sembla s'inicia en l'any 1111 fruit de la necessitat de protegir els
terrenys pròxims a Barcelona de les tropes enemigues. D'una prèvia
reunió a Barcelona, orquestrada pels bisbes de Barcelona, Elna,
Girona, Osona i Urgell i els comtes de Barcelona, Urgell i Besalú (Bernat
I de Besalu), es pren l'acord d'organitzar una expedició a Còrdova,
per a castigar als sarraïns i també per la necessitat d'obtenir
fons per a la restauració de la catedral. De l'alt botí aconseguit,
sembla es porta a terme una massiva fortificació dels voltants de
Barcelona incloent Cerdanyola. Per això no és d'estranyar que
nombrosos castells dels voltants: Burriac, Montornes, Montsoriu,
etc. tinguin una edat semblant, si bé molts d'aquells actualment són
pràcticament desapareguts.
Es va triar per a això un promontori (135 m) entre el nucli
d'habitatges de Cerdanyola i el Monestir de Sant Cugat amb el qual
quedaria comunicat sota terra per un subterrani (des de fa molts
anys enfonsat i tapiat), amb fins de seguretat en cas d'assetjament
enemic.
I es va començar la construcció del castell: les bastides de fusta
s'introduïen buits deixats a propòsit en els murs del castell que
s'aixecaven emplenant-los de rebles i morter fins a arribar a els
dos o tres metres d'espessor, passant-se de la fusta a la pedra amb
la finalitat d'impedir que l'enemic els pogués incendiar. Per a la
seva construcció es van utilitzar nombrosos obrers, ferrers, fusters
i picapedrers i com norma general van poder utilitzar-se entre deu i
quinze anys per a la seva construcció.
Com pot veure's en la imatge en blanc i negre antiga, el castell
contava amb una impressionant torre de l'homenatge, com així se li
denomina a la torre més alta de l'edificació. En l'es pressuposa,
però era norma en aquella època, que en la part més alta se situava
el rober, en l'anterior el dormitori principal, sota l'habitació
principal i ja en la inferior de totes, es guardaven les armes.
Diversos historiadors afirmen que el castell de St. Marçal o de
Cerdanyola pugues tenir el seu origen en el primer terç del segle XI
moment que ja es troba documentada l'església de St. Marçal però el
castell no apareix clarament esmentat fins a la primera meitat del
segle XII en el qual Ramón Berenguer IV ho inclou entre els béns
donados al seu senescal Ramón Guillem de Montcada, vescomte de Bearn,
que van passar a constituir juntament amb altres castells els
dominis de Montcada, centrats en el castell del mateix nom del que
no es conserva ni la muntanya on va ser construït, ja que va ser a
poc a poc dinamitada per a l'extracció de ciment. La casa de
Montcada en aquestes èpoques estava molt vinculada a la casa condal
de Barcelona, això no va ser obstacle per a diferències i fins i tot
enfrontaments que van arribar fins a tallar la sèquia condal i
deixar sense aigua a Barcelona. En 1311 l'església de Tarragona ven
la seva meitat al monestir de St. Cugat amb plena senyoria doncs
consta que Rorneu de Marimón (1256-1309) nét de Ramón de Plegamans,
va prestar homenatge a l'abat que l'enfeudó de la meitat del
castell. Aquesta dualitat senyorial es va conservar durant més de
dos segles.
Romeu de
Marimón el 1285 assumeix la castellanía de Montcada davant la
imminent invasió dels francesos. Feliu de Marimón i de Tord sent
regente de la tresoreria de Catalunya, en el 1688 seria nomenat
regente del Consell d'Aragó va passar a residir a Madrid sent
llavors quan el rei Carlos II l'atorga el títol de Marquès. La
família Marimón va arribar a tenir gran renom entre les famílies mes
rellevants de l'època entroncant amb els Fivaller, Destorrents,
Llull Dusay, Gualbes, Vallseca, etc. En les successives reformes ha
anat evolucionant d'edifici militar a residencial i explotació
agrícola incorporant noves ales d'edifici en els costats oest i nord
del quadre primitiu així com també en els dos costats del pati
transformant-lo en rectangular. A la fi del segle XIX es va
efectuar una reforma (per l'arquitecte D. Cayetano Buïgas tan
conegut pel monument a Cristóbal Colón) segons el gust del moment,
que va cobrir gran part dels antics murs que en bona part encara es
conserven així com la torre que sota la seva moderna cobertura
oculta la del segle XIII. En els últims anys s'ha realitzat un gran
treball per a restaurar i valorar l'edifici i el seu entorn
ressaltant les aportacions de tota la llarga història que ho
caracteritza, adaptant el celler i l'hivernacle del castell per a la
realització de banquets i convencions amb una capacitat màxima de
750 persones. És castell també disposa de pista de Polo (270 x 120
m) amb possibilitat d'utilitzar-la per a la celebració de qualsevol
tipus d'esdeveniments a l'aire lliure.
|
SENYORS DEL CASTELL DE SANT MARÇAL.
|
Dels
Moncada
|
1045-1120
Guillem Ramon I
1090-1173 Guillem Ramon II, el Gran Senesca!
1120-1172 Guillem de Montcada II
1165-1224 Guillem Ramon de Montcada I
1185-1229 Guillem de Montcada III |
| |
Dels
Marimon
|
1194-1240
1227-1252 Pere Marimon de Plegamans, també Marimon de Plegamans
1256-1295 Marimon de Plegamans i de Montoliu
1259-1309 Romeu de Marimon de Plegamans i de Montoliu
1297-1340 Romeu de Marimon i d'Eimeric, també Romicó
1340-1373? Bernat de Marimon
1341-1417 Simó de Marimon i Ricard
1412-1430 Bernat de Marimon
1431-1484 Bernat de Marimon
1455-1526 Bernat Guerau de Marimon i de Gualbes, ciutadà honrat i cavaller
del Principat
15??-1508 Bernat de Marimon
1508-1565 Bernat-Joan de Marimon i Franc, noble del Principat
1565-1627 Plegamans Franc de Marimon i Jaffer
1635 Aleix de Marimon i Jaffer
1627-1640 Bernardí de Marimon i Reguer
1640-1676 Joan de Marimon i Farnès
1676-1690 Feliu de Marimon i Tord |
| |
Marquessos
de Cerdanyola, senyors de Sant Marçal
|
1690-1701
Feliu de Marimon i Tord (ler. marquès)
1701-1747 Josep de Marimon i Corbera (2on. marquès)
1747-1756 Joan Antoni de Marimon i Fernàndez de Velasco (3er. marquès)
1756-1794 Josep Antoni de Marimon i Bou de Arenós (4rt. marquès)
1795-1832 Josep Pasqual de Marimon i Perellós (5è. marquès)
1832-1838 Joan-Maria de Marimon i Perell's (gerà, 6è marquès)
1838-1855 Maria-Dolors de Marimon i Queri (filla, 7è marquès)
1855-1893 Josep Maria d'Arróspide i de Marimon (fill, 8è marquès)
1893-1928 Maria del Carme d'Arróspide i Àlvarez de Villamanyan (9è)
1928-2000 Josep Maria Trénor d'Arróspide (10è marquès)
Josep Maria Trénor i Suarez de Lezo, actual marqués de Cerdanyola
|
|