Documentat el 1075. Posteriorment se li va denominar Castell de Sant Miquel de Montornès. El nom es deu a l’existència d’una capella propera dedicada a Sant Miquel. Al llarg de 1157 apareix el llinatge dels Montornès a través d'un l document segons el qual  Pere de Montornès concedeix el castell i els feus al seu germà Guillem. Durant el segle XIV la família Montornès va adquirir la jurisdicció del castell i del lloc. Sembla que el poble que antigament es denominava Palau d'Ametlla, en 1342 va prendre en nom del castell. En 1437 era propietat de Galceran Armengol, mentre que en el segle XVII ho és dels Taberner més tard comtes de Darnius.
Un terratrèmol esdevingut en 1448 va afectar en gran manera l'estructura del castell, del com avui dia encara pot veure's la torre mestra de forma circular i trossos de murs.
 

Situació : Al municipi de Montornès del Vallès (Vallès Oriental ) – Barcelona

Accés :Visitat el 12/04/2008. L'itinerari que en aquesta ocasió hem escollit, com en altres ocasions, ens ha estat de referència el proposat per en Joan Rafel a , http://www.weblandia.com/castillos/vallesor.htm  i que ens permetem actualitzar i/o ampliar amb les següents dades:

Dins de Montornès hem seguit el carrer Sant Sadurní fins al final, on ens trobem amb l'avinguda de la Mare de Déu del Carme que ens creua transversalment. Travessem aquesta avinguda i al davant mateix hi arrenca una carretera sense asfaltar, indicada amb un cartell de senderisme: antiga via de comunicació amb Martorelles ( N 41º32'18" / E 02º16'00"). Ara continuarem sempre recte i amunt, i durant aquest recorregut, ens trobarem alguns trencalls a mà esquerra :

Primer : Accedeix a unes terres de conreu. L'obviem.

Segon : Camí asfaltat, també l'obviem

Terce r: Tancat amb una cadena, l'obviem

Quar t: També tancat amb una cadena. Aquest és el bo. Aparquem aquí mateix ( N 41º31'45" / E 02º15'43" . Distància des del començament de la pista 1,2 km) i prosseguirem el recorregut a peu. ( Si ens passéssim, a molt poca distància trobaríem una cruïlla de camins – quatre per ser exactes , tres barrats per una cadena – que ens indicarien que hauríem de retornar una mica avall, sobre els nostres passos, per agafar l'indicat, que ara és el primer a la dreta).

El camí por on ens desplaçarem és una pista de muntanya, sense asfaltar, molt ample, no hi ha pèrdua possible. Durant aquest recorregut hi ha trossos del camí força costeruts.

Nosaltres hem passat de llarg la corba de 360º ( N 41º31'40" / E 02º16'03") citada a http://www.weblandia.com/castillos/vallesor.htm   , hem preferit continuar per la pista.

Quan, es cita que hi ha una bifurcació que baixa, es veu molt a la vora una antena de telefonia de considerables dimensions, però no és l'antena que s'indica. Nosaltres seguirem per la bifurcació de la dreta ( N 41º31'46" / E 02º16'27"), que puja, i efectivament al cap de poca estona arribarem a un lloc on hi ha una petita antena instal·lada sobre una caseta ( N 41º31'36" / E 02º16'26"). Davant mateix, hi neix un petit corriol que enfilant-se per la vessant de la muntanya, ens durà aviat a les restes del castell. L'ascensió per aquest darrer tram és dura. És un camí que, en algun punt, pot representar alguna dificultat per a gent poc acostumada a anar per la muntanya.

Coordinades dalt de tot, davant de la torre: N 41º31'39" / E 02º16'19". Alçada en aquest punt 426 m. Temps total d'ascensió, des del lloc on hem deixat el cotxe: 50 minuts.

Estat : Molt malmès. Pràcticament sols resta en peus la meitat d'una torre. Als voltants de la mateixa hi ha minses restes d'altres edificacions. Lliurament accessible. Immillorables vistes del Vallès.