Documentat en 1247. Va estar governat
pels Santaeugènia. En 1357 Ramón de Centelles ho adquireix de mans
del rei qui ho manté fins a finals del segle XVI.
Situació : Al municipi del Figaró – Vallès Oriental (Barcelona)
Accés :Visitat el 29/4/2008. L'itinerari escollit avui ha estat el
que en Joan Rafel proposa a
http://salillas.info/castillos/vallesor.htm
i que tot seguit transcrivim literalment, afegint-hi uns petis comentaris
pels visitants més ben equipats:
"Hay varios caminos pero éste parece el más fácil para ir en
coche. Desde Barcelona subimos por la C-17 en dirección Vic y
salimos en el Figaró. Esta salida está justo después del túnel del
Figaró. Entramos en el Figaró y cruzamos por el puente de la C-17 en
dirección a la estación de la RENFE. (1) Seguimos por esa estrecha
carretera (BV-1489) unos 4 Km., adentrándonos en la montaña, hasta
llegar al club de tenis "Montmany". (2) Rodeamos el club de tenis
por la derecha y enseguida se convierte en un camino forestal. Es
recomendable seguir en coche sólo si se dispone de un vehículo tipo
4x4, si no es el caso podemos aparcar el coche allí. Una vez en el
camino a pocos metros tomamos la desviación de la izquierda, (3)
seguimos unos pocos kilómetros hasta encontrar un desvío que sube
bastante más vertical a mano derecha (4); el castillo ya se puede
ver entonces."
(1) Una vez cruzado el puente, giramos a la izquierda.
(2) Coordinades; N 41º42'56" / E 2º14'54"
(3) Coordinades: N 41º42'56" / E 2º15'06"
(4) Coordinades: N 41º43'04" / E 2º15'03"
El recorregut ha durat una mitja hora més o menys, tot passejant ,
encara que hi ha llocs bastant costeruts.
Però quan ja estàvem a tocar de l'edificació, ens hem quedat
sorpresos perquè hi havia una "barricada" al bell mig de la pista de
muntanya que fins ara seguíem. A banda i banda d'aquesta barricada
continuava un filat que impedia totalment l'accés al castell, ja que
es veia tot rodejat per aquest filat, i fins i tot, la possibilitat
de continuar per la pista.
Donat que no tenim un esperit transgressor, a més de que podríem
prendre mal si intentàvem saltar-la, vàrem refer el camí fins al
lloc on havíem deixat el cotxe.
Arribats a aquest lloc, i vist el "fiasco" de l'excursió, vàrem
decidir continuar per la pista principal, des del club de Tennis,
amunt, a fer una prospecció. Un senyal de tràfic prohibeix el pas a
motos i quads, però no indica res sobre cotxes. Així que ens vàrem
enfilar per aquesta pista, i en un vehicle convencional ,
sorprenentment, vàrem arribar de nou al castell, ara per l'altre
costat, després de fer una considerable volta per la muntanya. Aquí
( N 41º43'20" / E 2º15'45") hem trobat l'únic cartell - de
senderisme, color verd - indicant explícitament el castell: cap a
l'esquerra i després, de nou cap a l'esquerra, fins al final.
Però de nou, ens trobem barrat el pas per la pista, per una altre
barricada. Un cartell informa de la prohibició de visitar el castell.
Si observem l'edificació, ara molt més propera que no pas per
l'altre banda, també està cercada pel mateix filat. Se'ns acosta ara
un home, que s'identifica com el propietari dels terrenys.
Sol·licitem educadament poder veure i fer unes fotografies al
castell, i ens contesta de manera tosca però a la vegada ferma,
contundent, que no ens dona permís per veure'l.
Marxem d'aquí, amb el convenciment de que ni nosaltres, ni altres
visitants, seran considerades persones grates en aquest lloc.
Estat :Malmès. El propietari no en permet l'accés.
|
