|
Documentado el 1177. Conegut tambè com castell
del Roure, degut al proper mas d’aquest nom. Va funcionar entre els
segles XI i XIV, en què centrà una jurisdicció feudal que comprenia
les parròquies de Susqueda i Sant Martí .
Pertangué sempre als Cardona, als Pallars i als Cruïlles. Restes de
la torre rodona de l'homenatge i la gran sala que la conté.
Va començar la seva decadència al construir-se el castell de Rupit i
passar a dependre dèll.
Situació : En terrenys del llogaret de Sant Martí de Sacalm, nucli
del municipi de Susqueda (La Selva) - Girona
Accés : Visitat el 23/10/2008 Procedents de la població
d'Anglès, on hem visitat el seu bonic barri antic (veure la carpeta
del castell d'Anglès), en busca de reminiscències del seu castell,
avui completament desaparegut, i circulant per la carretera C-63 en
sentit Olot, entrem a la població d'Amer, per on circularem fins a
trobar un semàfor ( N 42º00'45" / E 2º36'03"), que ens permet girar
a l'esquerra i amunt seguint les indicacions d'un rètol que indica
"Ruta del carrilet".
Ens trobarem circulant per l'Avinguda del Far. Deixarem a la dreta
un poliesportiu.
Dalt de tot de l'Avinguda, a l'esquerra veurem l'antiga estació del
tren Olot-Girona , actualment oficina d'informació turística. Ens dirigirem cap a la dreta on veiem una caserna de bombers. Al
costat mateix d'aquesta caserna, (N 42º00'42" / E 2º35'44"), veurem
degudament senyalitzada, el començament de la carretera que ens
conduirà a Sant Marti de Sacalm, on hi arribarem després d'un sinuós
recorregut d'uns 8 km.
Tot just arribats a aquest llogaret, a ma dreta veurem uns plafons
informatius. (N 42º00'53" / E 2º32'50"). Un d'ells ens assenyala per
anar al castell de Fornils. Aquí mateix s'inicia una pista de
muntanya, sense asfaltar (*). Obrirem una porta de ferro, que una
vegada traspassada cal tancar per evitar la dispersió del bestiar.
Al cap de molt poca estona un altre ostentós cartell ens assenyala
que cal prendre una desviació a l'esquerra per seguir cap al castell.
A la dreta hi ha una altre indicació per anar, a peu, al Santuari
del Far.
A partir d'aquí, seguirem sempre recte,intuïtivament obviant algunes
petites desviacions.
Al cap d' uns 3,5 km. aproximadament de recorregut tornem a trobar
una altra porta de ferro (N 42º01'00" / E 2º31'17"), que tornarem a
tancar respectuosament una vegada traspassada.
Aviat trobarem a ma esquerra l'ermita de Sant Pau (N 42º00'58" / E
2º31'10"), al costat mateix d'una casa deshabitada. Per les
escletxes de la porta es veu que l'esglesiola actualment acull un
magatzem d'estris del camp.
Finalment, al cap d' aproximadament uns 4 km. des de l'inici de la
pista arribarem a una planura (N 42º01'06" / E 2º31'12"), on hem
decidit aparcar còmodament el vehicle, per continuar a peu. Al cap
d'uns 100 metres d'on estem ara, la pista per on hem vingut es
transforma en un pedregar, difícil de circular fins i tot per un TT.
L'aigua de les pluges ha transformat el camí en una escorrentia. El
camí discorre ara envoltat d'arbres a cada costat.
Al cap d'uns vint minuts de caminada, sense desnivells de
consideració, hem d'estar molt atents. Ja hem comentat que a l'inici
de l'excursió hem vist dos ostentosos cartells informant del camí
cap al castell. Ara bé, arribats al lloc on es suposa que està, no
hi ha la més minsa informació.
Quan les coordinades del nostre GPS indiquin: N 42º01'15" /
2º30'59", cal confirmar que a la dreta del camí s'ha de veure una
desviació, el començament d'una altra pista de muntanya . Avui, dia
de la visita, a banda i banda d'aquest camí, dues columnes de pedres
– fites – assenyalen no sabem ben bé el que. Al costat mateix, una
bassa d'aigua natural, sense gota de líquid el dia d'avui, amb la
típica vegetació – juncs – d'aigua.
Ara bé, el camí que hem de seguir, és a mà esquerra mateix, baixant
un petit desnivell, davant per davant d'aquest dos elements que hem
descrit.
Un petit i discret corriol, ens durà en menys de 100 metres fins les
respectables restes de l'edificació que busquem, completament
amagada entre una atapeïda vegetació, sense que en cap cas, durant
el recorregut del camí, i fins ara mateix hagi estat visible aquesta
construcció.
Situació als peus mateix de les parets de l'edificació: N
42º01'13" / 2º30'54"
Estat : Malmès. Restes força rellevants. L'edificació està inundada
de vegetació, que juntament amb les dificultats per accedir-hi,
compliquen bastant la visita. Tampoc és senzill obtenir fotografies
de l'interior, degut a aquesta proliferació d'arbres. Un munt de
pedres apareixen escampades per tot arreu. La torre supervivent
aparenta estar en bon estat. Per veure-la caldria fer una "semi-escalada"
donat que la porta d'entrada no està a nivell del terreny, sinó una
mica més elevada com es costum en aquest tipus d'edificacions. Al
terra de l'interior de la torre s'aprecia una obertura que deu donar
accés a una estança inferior.
Altres
En aquesta excursió, apte per a tots els públics, es gaudeix d'unes
belles vistes dels cingles on a dalt de tot hi ha el Santuari de la
mare de Déu del Far.
(*) Nota: La climatologia pot modificar sensiblement les condicions
de circulació per pistes de muntanya. Cal tenir-ho en conte.
|
