Documentat en 1014. A començaments del segle XI
amb Gerard de Castellcir, apareix la dinastia dels Castellcir els
quals posseeixen els drets del castell encara que paguen un tribut
anual al monestir de l'Estany.
Durant el 1107 pertanyia a Guillem Ramón d'Òdena, un dels membres
del llinatge Òdena i que com tots els membres d'aquesta família van
resultar extremament conflictius.
Al 1294 Roger i Gelabert de Castellcir consten com a propietaris del
castell.
La saga desapareix durant l'any 1348 a causa de la mortal Pesta
Negra encara que sobrevisqués Almanda, una de les filles.
Durant el 1363 el rep Guilabert de Centelles de mans del rei i poc
després els Bell-lloc.
Vint anys més tard Ramón de Planella adquireix la seva possessió
alhora que els de Mura i Granera, mantenint-lo fins el
1942.
Se'l coneix també com "castell de la Popa".
Situació : Al municipi de Castellcir (Vallès
Oriental) – Barcelona
Accés : Visitat el 1/4/2008: Procedents de Caldes de Montbui, per la
carretera C-59, en sentit Moià, a l'entrada mateix de Castellterçol
cal agafar un trencall a ma dreta, per dirigir-nos a Castellcir.
Entrem a aquesta població i seguim recte fins el final, on trobarem
la plaça Abat Escarré, on hi ha una petita rotonda. En un costat
d'aquesta plaça hi ha una escola. (Coordinades en aquest lloc: N
41º45'38" / E 02º09'02"). Al costat esquerra d'aquesta escola hi
neix una carretera sense asfaltar (Hi ha un cartell de senderisme
indicant-ho), que caldrà prendre per anar al castell. La carretera
baixa fins la riera i la ressegueix deixant-la sempre a la nostra
banda dreta, sense travessar-la en cap moment. L'únic trencall que
trobarem a la nostra dreta – i que travessa la riera – ens portaria
a l'església vella o de Sant Andreu. Nosaltres en farem cas omís
d'aquest trencall i continuarem recte. Encara deixarem a la nostra
dreta una granja de bestiar, amb un dipòsit de ferro al costat, i
una construcció de ciment armat de varis cossos, en forma de
piscina, però oberta per un dels costats.
Al cap arribarem a un lloc on trobarem una bifurcació en forma de Y.
A la dreta una porta de tancar el bestiar ens barra el pas. Un
cartell prohibeix a partir d'aquí el pas de vehicles (excepte veïns).
Un altre cartell diu textualment: "Està vd. en el interior vedado nº
284 – Le recordamos la prohibición de llevar armas y perros
sueltos." Sens dubte, identificarem aquest lloc, amb aquestes dades...
Hem aparcat el cotxe aquí mateix: N 41º46'03" / E 02º09'49".
Recorregut en cotxe, des de Castellcir: 2,2 Km.
Ja a peu, hem travessat aquesta porta i hem continuat per la pista.
Al cap de molt poc, davant nostre ja es veu, primer les restes de la
TORRASSA DELS MOROS, a la nostra esquerra, i al davant i a dalt, el
castell.
Aviat i de manera intuïtiva interpretarem que hem d'abandonar la
pista i seguir per una planura de roca a la nostra esquerra. A
partir d'aquí trobarem infinitat de "fites" que ens duran sense cap
dificultat a la porta del castell.
La durada aproximada d'aquesta caminada haurà estat d'uns 25 minuts
a bon pas.
La situació exacta del castell, prenent la lectura davant mateix de
l'ermita de Sant Martí, dins del mateix recinte és :
N 41º46'26" / E
02º10'37". Alçada aproximada: 800 metres.
Estat : Malmès. Lliurament accessible.
Altres :Una menció especial als voluntariosos i anònims "guies", que
amb la seva valuosa i gentil tasca de senyalitzar amb nombrosíssimes
fites el camí, l'han convertit en un veritable passeig. Gràcies de
nou.
|
