Una de les primeres referències documentals del castell d'Algerri data del 1105 uns anys abans de la seva conquesta als musulmans-, quan el comte Pedró Ànsúrez, actuant de tutor del comte Ermengol VI d'Urgell, donà en franc alou als comtes de Barcelona Ramon Berenguer III i Almodis el castell d'Algerre amb tots ets seus termes, entre d'altres castells del sector balaguerí, un cop fossin conquerits als andalusins.
Existeixen informacions contraposades respecte a la datació de la conquesta del castell d'Algerri; així, mentre que p.Sanahuja la situà els anys 1115-1116, l'historiador Josep Lladonosa l'establí l'any 1130, en el mateix moment que es conquerí Castelló de Farfanya. Fos com fos, el cas és que aquesta fortalesa era posseïda el 1132 per Berenguer de Torroja, que aquell mateix any la llegà en testament al seu fill, tot indicant que la tenia en penyora pel vescomte d'Àger.

Posteriorment, el castell d'Algerri fou infeudat a altres mans, ja que hi ha notícia per l'acta de Ramon Berenguer d'Àger, datada l'any 1158, que aquest el llegà a la seva filla Esmessenda. El testador fa esment explícit en el document del seu senyor, Guerau Ponç III de Cabrera, vescomte d'Àger. Dins el terme de la fortalesa d'Algerri tingueren béns, censos, delmes i altres drets diversos personatges com Arnau de Sant Just, Poç Erill, Arnau d'Anglesola i Guillem de Meià, i així mateix l'abadia d'Àger i el comte Artau IV de Pallars i la seva esposa Guillerma, els quals cediren al mencionat cenobí la dominicatura que posseïen en aquest castell. La senyoria eminent de la fortalesa, que sempre havia estat en mans dels comtes d'Urgell, pervígué posteriorment d'Ermengol VII a la seva filla Miracle, a través del segon marit de la qual, Ramon de Cervera, passà al casal dels Cervera.

Ja al segle XVI, el 1541, fou concedit el títol baronial d'Algerri a Joan de Comallonga, senyor dels castells d'Alguerri i Boix i alhora secretari de l'emperador Carles V. Tanmateix, pocs anys després, la senyoria d'Algerri fou adquirida per Pere Boquers {1546-64), abat de Poblet, que la comprà amb el benefici obtingut per la venda de la granja de Cèrvoles. La senyoria i la jurisdicció d'Algerri romangueren sota el domini de Poblet fins a la desamortització del segle XIX.

Situació : Dalt d'un turó presidint la població d'Algerri (La Noguera) - Lleida

Accés : Visitat el 15/11/2008 : Dins d'Algerri, cal localitzar el carrer Ombra, situat a la vora de l'església del poble. Al nº 18 d'aquest carrer (N 41º49'00" / E 0º38'14") hi ha un petit pas cobert que accedeix al carrer de dalt, des d'on arrenca un discret camí , avui per avui, sense cap indicació, i que segons ens comenta l'anònim i amable habitant del llogaret que ens ho ha ensenyat, tot just fa dos mesos que ha estat habilitat.
Ens trobarem pujant per un costerut camí, perfectament assenyalat per un munt de pedretes a cada costat, que en cinc minuts ens portarà dalt del cim.

Situació exacte de l'edificació: N 41º49'03" / E 0º38'14"


Estat : Malmès. Lliurament accessible. Restes rellevants. Un plafó situat al bell mig de les restes, ens informa amb detall de la construcció. Boniques vistes.

Aparcament discrecional, sense problemes als carrers del poble