|
Situació : En terrenys del municipi de Lles de Cerdanya,
el més extens de la comarca (La Cerdanya) – Girona.)
Estat : Força malmès, poques però rellevants restes, al costat de les
pedres de l’antiga capella del castell, coneguda com el Santuari dels
Àngels de la Llosa , avui dia sense culte i enrunada. Lliurament
accessible. Situat en una meravellosa contrada que per si sola
mereix una complaent visita.
Accés : Visitat el 11/11/2010: Iniciem l’itinerari davant mateix de
l’església parroquial de Lles de Cerdanya, (42.39153/1.68810), i ens
dirigim cap a la veïna població de Viliella, sortint del poble (hi ha
una indicació) per una carretera perfectament asfaltada. Al cap de ben
poc seguirem per un trencall a mà dreta, degudament indicat. Tornarem a
trobar una desviació a mà esquerra (42.40988/1.69718) per on
continuarem i en un breu recorregut d’uns 600 metres arribarem a
Viliella. Travessarem aquest petit llogaret, passarem per davant, per
sota, de l’església del poble i continuarem per un camí sense asfaltar
(42.41409/1.69657) . Durant una bona estona tindrem a la nostra dreta
un bon estimball, on a baix, es veu una gran vall, avui en dia
entapissada de verd.
El camí, amb algun bony de tant en tant, però accessible amb vehicles
de turisme, circulant amb precaució, ens permet arribar a la masia de
Can Jan de la Llosa (42.43969/1.69940) , on si trobem al seu
propietari, en Jan, home cordial i obert, podrem fer petar la xerrada
una mica. Des d’aquí, les restes de l’ermita ja son clarament visibles,
no tant les del castell. Ambdues edificacions semblen enganyosament a
la vora.
Aparquem el cotxe a la planura de davant del mas i ens disposem a
continuar la ruta a peu. Passem per entremig de les cases de la masia,
travessem un petit pont i a l’altra banda del riuet, continuem per
l’esquerra, per un costerut camí de terra, a estones encimentat.
Al poc trobem una barrera, que traspassem i que educadament tornarem a
tancar. El camí, té tota l’estona a l’esquerra la companyia de les
cristal·lines aigües d’un riuet, que avui, a mitjans de novembre,
exhibeix en alguns llocs bonics caramells de gel. A estones, pel mig
del camí, cal anar en compte amb la capa de gel que s’hi ha format
durant la nit.
Al poc, hi ha una desviació a mà esquerra, ben evident, que baixa fins
el llit del riu, però comprovem que no hi ha res que ens faciliti el
pas a l’altre costat, sense mullar-nos. Cal continuar una estoneta,
seguint el marge del riu, i trobarem de seguida fins a tres precàries
passarel·les de fusta que ens permeten passar primer el riu i després
els seus degotalls.
Una vegada a l’altra banda sols en resta acostar-nos a les restes de
manera intuïtiva, primer cap a l’esquerra i amunt després.
El passeig es pot fer en 20 minuts, si no ens distraiem amb les
admirables vistes que ens rodegen, o contemplant les belles danses de
les aigües juganeres .
Situació: N 42.44240 / E 1.70189
Altitud: 1.700 m.
Altres : En Jan ens comenta que durant els caps de setmana dels mesos
d’estiu, es força notable l’afluència de gent disposada a passar un
grat dia de muntanya. En aquest cas, l’accés als terrenys de la masia,
es converteix en un improvisat pàrking de pagament.
|
